En un fossat carboner d'altres temps, un d'aquells de què tant parlava.

Com el carboner, com l'estanquer, com el president del consell de ministres.

Jo posseeixo el que Unamuno en digué, despectivament, la fe del carboner.

Dos assassinats, el muntatge per inculpar un pobre carboner i tot arreglat.

O pitjor encara, i si apareixien mentre ell parlava amb el carboner?

Darrere la frontera, a l'entrada d'un poble, ens esperava el camió d'un carboner.

Amb un fort accent català, el carboner va encetar la conversa:

Si l'arriba a veure el seu amo, el carboner, se'l menja!

La mena d'indiferència del carboner després del meu ensurt, va desconcertar-me un poc.

El serva com a record d'una campanya de carboner al Conflent.

I el germà carboner li diu si vol entornar-se'n a Castellterçol.

Passava les màquines a un carboner del carrer de la Lluna.

En Boquica va fer unes ganyotes que van provocar una riallada del carboner.

Ara fa de carboner i llenyataire, el seu ofici de tota la vida.

Allà dalt, vora la sitja, tot sol, hi vivia en Tià, el carboner.

Se'n deia fossat carboner, hi passaven les aigües negres, hi llençaven les carronyes d'animals.